Quant tot te un significat
Un significat nou
Que mai avans avies descobert
I l’estas disfrutan
Arribe alguna cosa que fa que deixis de fer allo que feies
I fer-te trencar el cap es la nova missio
Intentar solucionar tot allo que desitges mes en aqell mon
Tot allo que vols amb tu i no vols deixar escapar
Tot allo que mes estimes i que has apres a estimar
L’unic que vui es poder solucionar tot allo que s’ha de solucionar
Per poder estar amb tu i seguir amb tu sense cap inpediment
Tornar-nos a submergui en el nostre mon
Aquell mon perfecte tu i jo
Junts que mai ens separem units per petons, cors bategant i caricies
No puc pensar en separar-nos
Et necessito no em puc separar de tu
Potser segueixes pensan que soc una cursi
Escric cursis potser
Pero es la meva forma dexpresar
Txtiimu que et quedi clar
Unic i indescriptible
PD:que sapiguis q fare lo possible per continuar junts <3
…qin temps… nomes plou i plou… en cada moment com llagrimes que cauen dels ulls llisqen per el vidre.. l’humitat invaeix l’entorn…els sentiments invaeixen el cap i sescampen per tot arreu…
plou, trona … et demanes pq i no el sas…
quan tot et penses que s’esta aclarint…
es tot el contrari
apareixen coses que no esperes
et punxes et rasques i no sas com inpedir que acabis mal ferit i voler seguir endevan arreglan les coses i seguir clar i enlluernat estimar i conservar tot allo que sestima
en un mon on tot es paral·lel
tothom t’ignora
ningu t’enten
on cada sentiment te un significat
un significat diferent…
cada ombra
cada moviment
cada expessio..
tot es apart
diferent
i ningu enten,…
en un mon on visc jo…
Sovint em sento atrapat
Pel meu propi malson
I tinc ganes de cridar.
Cada dia en algun lloc
Surt el tren de mitjanit.
Hi ha poetes que s'han perdut
Pintant "graffities" en les seves parets.
Molta gent que estroba sola
Cada dia en algun lloc puja al tren de mitjanit.
Sovint em sento enganyat
Quan em veig en el mirall
No en tinc prou amb somniar,
Necessito desfer-me d'aquest pes
Que em lliga el cor.
Hi ha sirenes que estan cantant
La llegenda d'un vell mariner.
Molta gent que es troba sola
Cada dia en algun lloc
puja al tren de mitjanit.
Si ets llunàtic i estàs espantat
Si vius als núvols i estàs deprimit
Si la boira ja t'acompanyat
Cada dia en algun lloc pots pujar
Al tren de mitjanit.
N'he conegut molts com tu i jo
És bo saber que no estem sols,
Això és bo.
No sempre s'està de sort
No sempre trobaràs el mar darrere el port.
Hi ha Julietes buscant Romeus
Hi ha princeses que busquen dolors.
Si tens el cor solitari
Cada dia en algun lloc
puja al tren de mitjanit.
Si ets llunàtic i estàs espantat
Si vius als núvols i estàs deprimit
Si la boira ja t'acompanyat
Cada dia en algun lloc pots pujar
Al tren de mitjanit.(x2)
Soc una anima grisa, em sento apagada quan tu t’apropes sense avisar…
Et trobo a faltar, et necessito al meu costat per viure tots dos junts per viure els bons i mals moments.
Quant realment ens coneixem a nosaltres mateixos es quan estem sols així que la soledat té dos coses unes de positives i les negatives que es quan no desitges aquest estat. La soledat es aquell moment en el que connectes amb tu mateix.
La soledat es fosca i freda a vegades s’hi està agust
La soledat es una forma de expressar-se
La soledat es una forma d’alliberar-te,
I d’escapar de la realitat en la que vius.
Amb la soledat pots anar més enllà que amb la realitat
La soledat no es busca, es troba.
A vegades la desitges i quan te la trobes pateixes
Saps aquelles coses? Que no saps perquè et passen, però et passen? Dons això es la soledat.
T’estimo és una paraula, una paraula que descriu múltiples coses, tan poques lletres i tants sentiments que descriure, tantes ganes de dir i repetir tants cops possibles la paraula, dirigir-te-la a tu, transmetre tants sentiments tantes emocions tanta cosa que junta, explota… parlar hores i hores veure’ns hores i hores…i quan tot torna a la normalitat notar que falta alguna cosa…trobar-te tan a faltar que, no sé la persona que soc, sinó una persona completament diferent una persona que li falta una part d’ ella…aquesta part ets tu, sense tu no soc ningú…
Moltes vegades em demano, perque cada vegada que et vec, cada vegada que sento la teva veu, el meu cor es dispara i sento aquella necessitat d’abraçar-te i no deixar-te anar mai, m’agradaria poder sentir-te al meu costat a cada minut, a cada instant, et necessito amb mi cada dia, perque amb tu, amb la teva essencia, la teva olor, el teu tacte, i les teves caricies ¡, tot es transforma, tot es torna mes viu, i el món pot canviart tant com vulgui que jo somriure, perque et tinc al meu costat, perque mentre tu visquis, jo viure amb tu, sempre i per sempre.
plou plou…
no pare de ploure…
un arc forma …
un arc de sant martí …
a la montanya estic miran el cel mentres em mullo em cauen les gotes a sobre de la meva cara i el meu cos…
el meu voltant tot es mulla…
tristesa em provoca i ganes de caure gotes dels meus ulls tinc..
ganes de plorar em venen…
l’aigua em deixa molla..
i immobilitzada…
no saber que fer…
no saber si moure’m…
pluja cau…
i a la montanya estic…
el paper en el qual escric esta marxant la tinta…
apunt de trencar-se esta…
pro guardat el tindre…
i publica’t esta…
Tenir en propietat alguna cosa que
Vull tornar a sentir-ho tot com avans
Tenir-te entre eks meus braços, les meves mans…
Vull que tot torni a ser com era
Voler passar moments amb tu, saltar, cantar, ballar, estimar-te…
Desitjo sentir el teu cos contra el meu
Escriure el que jo vui i demostrar-te el que jo vull
Recordo com ens estimavem, i ho trobo tan a faltar, torna amb mi…
Nocessito veure’t et trobo a falta vull que tornis amb mi…
Nessesito tenir-te, sento que sense tu, no soc res,
Sentir paraules com estimar, voler, tenir…ja no se que son quant tu no ets a prop…et necessito amb mi…
Torna i no em deixis, tot s’enfonsa, tu tens allò que em fa viure, tu tens la clau dels meus mal sons, siusplau…
Voler es la meva necessitat…tu ets la meva necessitat…
BY: Angie Rocha & Albii Escolà
La tristesa… no es un sentiment que es bo sentir… llagrimes que cauen sense saber perquè cauen…un mal interior que no sas perque hi es… fulles que cauen dels arbres…com llagrimes que llisquen suaument per la cara…el cor deixa de bategar, la vida s’esvaeix, i jo em moro sense tu al meu costat, sense forçes , et busco en la foscor, però tu no hi ets, ja no hi ets, tot s’ha acabat, les llagrimes cauen, al trobar el motiu de perquè queien…
